Fa uns mesos, em van preguntar si tenia ganes de participar en la jornada que organitzen des de la Generalitat el Dia Internacional de la Dona Rural. Tot i que vaig creure, que la meva experiència només podia aportar l’experiència d’haver treballat, em vaig tirar a la piscina.
Aquest any buscaven dones que haguessin participat o impulsat algun projecte cooperatiu o de xarxa, que en temps difícils s’haguessin agrupat i tirat endavant. I què hi pinto jo aquí? No sóc una associació, no estic en cap cooperativa, doncs què hi pinto jo aquí al mig?
Doncs, us ho explico. Llépol és una micro-empresa, tan micro que només hi treballo jo, i faig tots els papers de l’auca, tan per bé com per mal. Quan fa 4 anys, i una mica més, vaig haver de decidir com volia continuar la meva vida laboral. Els meus últims anys laborals a més de l’agricultura,vaig ser el 50% de Els Fruits Saborosos , quan es va acabar va ser quan em vaig haver de plantejar cap a on anava. L’únic que tenia clar és que una de les coses que m’havia endut, era l’experiència, de fer melmelades, i ho volia aprofitar. Com que començava a tenir una experiència, i aquest món m’agrada, així va néixer Llépol.
A Llépol fem melmelades, però com dic molt sovint, només és un punt de partida a un món gastronòmic, on hi té cabuda tot el què et puguis imaginar.
Llépol no només fem melmelades, intentem entrar en un món on el menjar i el beure, i el que ens fan sentir, tenen relació. Com la recerca de la melmelada perfecta, o el maridatge més equilibrat o més extrem, els gustos o els productes més pròxims o amb més sabor…
I és aquí on començo a tenir més relació amb els productors de l’entorn. Majoritàriament cellers, però també pagesos o altres elaboradors. Amb algun d’ells hem anat fent colaboracions, on han sortit noves idees o projectes. I sempre amb ganes de fer més.
Segurament, molts no em coneixeu, per això he fet un breu resum de com he arribat fins aquí. Però aquí (Llépol) què és? I aquesta és una bona pregunta.
Últimament, Llépol cuina més, fem melmelades, però sobre tot fem tastos maridats, de menjar i vi, des de la nostra “ignorància” i intuició. O tallers de cuina o cursos de tast.
La cuina no para i això que no és un restaurant, o com a mínim no tenim la intenció de que ho sigui en el sentit més estricte de la paraula. En agradaria que fos un espai gastronònic, que segons el moment, del dia o de la setmana, et trobesis una experiència relacionada amb el món gastronònic.
De moment, d’activitats fixes, intentem tirar endavant, les nits de divendres i dissabte Llépol al plat, que és un seguit de suggeriments (platets i copes) per menjar i beure lliurement. I dissabtes i diumenges migdia, amb Imagina Tasta, un divertimento gastronòmic en 8 parts/plats.
Continuem amb Llépol al plat a casa, per a tots aquells que ho volen gaudir a casa seva. Tot el què fem t’ho pots emportar, i menjar-t’ho tranquil·lament al menjador de casa teva.
Hem intentat fer un grup de tast estable de vi, que li hem dit Aula de vi, per les circunstàncies, ho tenim una mica abandonat, però molt aviat ho tornarem a re-començar.
I els dijous, per la tarda, serà el dia per poder fer tallers o cursos, monogràfics, o fins i tot presentacions. Molt aviat us passarem les novetats.
Per les families, també hi pensem, continuarem fent tallers de tant en tant, en dies que tinguin vacances els infants o alguna festa.
Imagineu quantes coses han sortit només per posar-vos en antecedents, si ja dic jo, quan començo a parlar millor que em tallin, sinó no acabo mai més.
Amb tot això crec que faré una entrada exclusiva només parlant de la Jornada.
